El passat diumenge 9 de novembre més de 2.300.000 ciutadans i ciutadanes van acudir als col·legis electorals per tal d’expressar la seua opinió sobre la doble pregunta plantejada en el procés de participació dissenyat per la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la majoria del Parlament català. Un procés de participació que el govern de l’Estat va declarar il·legal, convertint la normalitat d’acostar-se a un col·legi a dipositar una papereta expressant l’opinió sobre el futur polític de Catalunya en l’acte de desobediència civil més important des de la Transició.

Aquest acte de desobediència civil, un èxit gràcies als milers de voluntaris que van col·laborar en l’organització i als milions de persones que hi van participar, és un pas més en un procés històric. En paraules de Josep Lluís Albinyana, president del Consell Preautonòmic i impulsor de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià de 1981, és «el procés polític més important que ha vist en els seus 70 anys de vida».

I aquest procés ens afecta profundament als valencians i valencianes. La independència de Catalunya en els propers anys ens afecta especialment per la quantitat de nexes d’unió culturals, familiars, econòmics i socials que compartim el País Valencià i Catalunya, però també pel terratrèmol polític que suposarà l’eixida de Catalunya de l’Estat espanyol.

La independència d’un territori que suposa el 20% del PIB i el 15% de la població, que ha estat el principal aportador net de recursos al govern central, suposarà el colp de gràcia que farà caure l’estructura de l’Estat espanyol que hem heretat del franquisme, que la Transició va rentar la cara i modernitzar i que ara fa aigües per totes bandes.

Aquest fet obri una oportunitat històrica per al País Valencià. El procés obert a Catalunya ens mostra que hi ha un camí diferent a buscar una Espanya alternativa que no vol ser reformada, com ja ha dit Rajoy que el seu grup parlamentari i el seu govern s’oposaran a qualsevol reforma de la Constitución. O, si més no, a qualsevol reforma que no els impose Merkel.

Al País Valencià s’obre la porta de deixar d’estar pendents què diu o què fa Madrid per passar a decidir sobre què volem fer amb el nostre País, com el volem organitzar i al servei de qui volem que estiga la seua estructura. Tenim l’oportunitat històrica en la propera dècada d’organitzar la societat valenciana i fer-la passar de la minoria d’edat política — amb governs que sempre busquen a Madrid l’excusa i la salvació a les seues mancances polítiques — a la majoria d’edat, fer-nos responsables de les nostres pròpies decisions i no estar hipotecats per les decisions que un govern central que actua contra el nostre benestar pren per nosaltres.

Cal exigir que els valencians i valencianes tenim el dret a decidir sobre totes aquelles decisions que ens afecten com a comunitat política, una societat que s’organitza en un territori i que té un parlament propi escollit democràticament que fa les lleis amb què ens regim. Només en el cas que aconseguim que aquest parlament que ens representa tinga tots els instruments propis d’un Estat, podrem fer-nos autènticament responsables del nostre benestar i no haver de dependre de les insignificants aportacions de l’Estat que ens priva de 5.000 milions dels nostres impostos cada any.

I és aquest projecte col·lectiu de la societat valenciana el que volem fer arribar als veïns i veïnes de la nostra comarca. Per això, per explicar què és i com volem arribar a la República del País Valencià us convidem als actes que farem els propers mesos al Camp de Morvedre.

Joan Vea Badenes
Secretari de Política Econòmica d’ERPV i regidor a Benifairó de les Valls